1.Què és la deslocalització empresarial? Cita els 2 tipus de deslocalització que hi ha i explica'ls breument.
La deslocalització seria fixar alguna cosa fora d'uns límits determinats. Això, aplicat al món empresarial, podria significar fixar les empreses fora dels límits d'un determinat país, treure aquestes empreses d'un país concret.
el trasllat d'activitats productives des de països industrialitzats a països en desenvolupament caracteritzats per posseir nivells sensiblement inferiors a la seva renda per cápita i, per tant, en el salari mig de la població emprada.
Tipus de deslocalitzacio:
-Internalizadala
producció està en mans d'una empresa filial d'altre país; es tracta d'una "deslocalització intreaempresarial" que també es denomina captiva. Així, doncs, es crearien filials de l'empresa pròpia en l'estranger.
-Externalitzadala producció es subcontrata a altra empresa estrangera; es denomina "deslocalització subcontratada". És a dir, es tracta de la subcontractació (outsourcing) d'un servei a altra empresa o proveïdor.
2.Quines són les causes d'aquesta deslocalització?
La causa principal es que les empreses situades en un país o regió es traslladen a altre menys desenvolupats, amb l'objectiu principal de reduir costos laborals, ja que els salaris en el país o regió destinació, són inferiors als d'origen. Les empreses aconsegueixen així millorar la seva competitivitat en el mercat, ja que els costos de producció són inferiors i poden, disminuir el preu de venda dels seus productes, o incrementar el marge de benefici empresarial.
Altres causes:
-costos laborals
-estabilitat política
-confiança en les institucions
-càrrega impositiva
3.A qui creus que beneficia la deslocalització empresarial?
La deslocalització es utilitzada per millorar la seva competivitat en el mercat, per tant aquest canvi es degut a que l'empresaria busca un major rendiment i benefici per a ell i la seva empresa.
4.Les empreses que deslocalitzen, a quins països van principalment? Per què?
Doncs principalment busquen països subdesenvolupats o poc desenvolupats, ja que en aquests països o regions els salaris són inferiors als d'origen. Així s'obte un major benefici al reduir els costos laborals i els costos de producció, millorant així la seva competivitat empresarial.
5.Quins són els sectors que més deslocalitzen?
La principals activitats deslocalizades són les relacionades amb les Tecnologies de la Informació: Call Centers, Centres de Serveis Compartits i Serveis de Tecnologies de la Informació (desenvolupament de programari, consultories,...)
Per altra banda tenim els sectors de produccio a gran escala, un clar exemple serie el sector textil (NIKE).
6.Creus que les ampliacions de la UE (cada cop amb més països membres) afecten a Espanya en termes de deslocalització? Raona la resposta.
Aquesta ampliació suposa noves oportunitats per a l'economia espanyola, però aquestes noves oportunitats duen associades nous riscos. L'estabilitat i la seguretat política i econòmica que presenten aquests països, units a una mà d'obra més barata, podrien provocar el desviament del comerç i la inversió espanyola cap a ells, amb els conseqüents problemes socials i econòmics que pot generar aquesta pèrdua d'ocupacions en el nostre país.
Espanya s'enfronta a aspectes positius i negatius enfront de l'Ampliació. Li afavoririen, principalment, l'augment de la grandària del mercat, el que produiria una reducció de costos i un accés a un mercat laboral qualificat. A més, la productivitat a Espanya és el doble que en els països de l'Ampliació. Això facilitaria el manteniment de les inversions empresarials en el nostre país. No obstant això, el mercat laboral d'aquests països (costos laborals més baixos, formació dels treballadors), unit als fluxos d'inversió que s'esperen rebre, poden reduir aquest avantatge competitiu inicial. Per a finalitzar, assenyala que la principal assignatura pendent està que Espanya sàpiga aprofitar les noves oportunitats d'inversió que l'ampliació li oferix.
7.Per tot el que has pogut llegir per internet i altres, quines creus que són les avantatges i inconvenients de la deslocalització empresarial pel país de sortida d'empreses (o part de la seva producció)?
-Avantatges de la deslocalització per al país d'origen:
Reducció de costos, especialment pel baix preu de la mà d'obra. Realment aquest és el principal motiu de les empreses per a deslocalizar.
Les empreses deslocalizadoras poden desviar l'atenció i els esforços de tasques més mecàniques i enfocar-se en accions que requereixin major qualificació i que aportin major valor, com la investigació i desenvolupament.
Millora de la qualitat dels serveis prestats a l'estar més especialitzats.
Millora de la competitivitat de l'empresa, amb els consegüents efectes positius en el seu país d'origen.
Els treballadors adquireixen un major nivell de qualificació i especialització Millora de la competitivitat dels Recursos Humans.
Millora de les Tecnologies de la Informació perquè hagi una millor comunicació.
-Inconvenients de la deslocalització per al país d'origen i el receptor
Distanciament dels mercats.
Mancada de contacte personal amb els clients.
Confiança en els proveïdors (per cultura, tradició, ...)
Falta de reconeixement internacional de qualificació del personal .
Desfasament tecnològic del país importador dels serveis.
Legislació i regulació d'activitats empresarials distinta segons el país.
Augment dels costos i temps de transacció segons els serveis .
Fre social per part del país d'origen que desemboca en alarmes quan existeixen acomiadaments massius o incertesa laboral, causant la presa de "mesures dràstiques" en les polítiques de recursos humans per a poder salvar els llocs de treball, així com una dolenta imatge i desconfiança de l'empresa i del sistema en general. Això també és causa que hagi una mobilitat cap a altres llocs per a trobar treball i la necessitat de readaptación i reciclatge del personal. Per tant, el procés de transició no és tan senzill com pot semblar al principi.
8.I pel país que rep aquestes empreses (o part de la seva producció)?Fins aquí el blog a publicar com a tard el 19 d'Octubre a les 23.59h
-Avantatges de la deslocalització per al país receptor:
Augment dels ingressos d'exportació.
Creació d'ocupació Salaris més alts.
Els treballadors adquireixen un major nivell de qualificació i especialització.
Millora de la competitivitat dels Recursos Humans.
Millora de les Tecnologies de la Informació perquè hagi una millor comunicació.
diumenge, 19 d’octubre del 2008
dimecres, 15 d’octubre del 2008
Tema 3: La deslocalització empresarial.
1.Què és la deslocalització empresarial? Cita els 2 tipus de deslocalització que hi ha i explica'ls breument.
deslocalització seria fixar alguna cosa fora d'uns límits determinats. Això, aplicat al món empresarial, podria significar fixar les empreses fora dels límits d'un determinat país, treure aquestes empreses d'un país concret.
-tipus:
Internalizada la producció està en mans d'una empresa filial d'altre país; es tracta d'una "deslocalització intreaempresarial" que també es denomina captiva. Així, doncs, es crearien filials de l'empresa pròpia en l'estranger.
Externalitzada la producció es subcontrata a altra empresa estrangera; es denomina "deslocalització subcontratada". És a dir, es tracta de la subcontractació (outsourcing) d'un servei a altra empresa o proveïdor.
2.Quines són les causes d'aquesta deslocalització?
Les empreses aconsegueixen així millorar la seva competitivitat en el mercat, ja que els costos de producció són inferiors i poden, disminuir el preu de venda dels seus productes, o incrementar el marge de benefici empresarial.
3.A qui creus que beneficia la deslocalització empresarial?
La deslocalització es utilitzada per millorar la seva competivitat en el mercat, per tant aquest canvi es degut a que l'empresaria busca un major rendiment i benefici per a ell i la seva empresa.
4.Les empreses que deslocalitzen, a quins països van principalment? Per què?
Les empreses que es deslocalitzen normalment van a paisos on la mà d'obra és mes barata i pertant el benefici obtingut per l'empresari és major.
5.Quins són els sectors que més deslocalitzen?
Textils, empresas de telefonia, de coches, de bebidas, ( cocacola, fanta etc..)
6.Creus que les ampliacions de la UE (cada cop amb més països membres) afecten a Espanya en termes de deslocalització? Raona la resposta.
7.Per tot el que has pogut llegir per internet i altres, quines creus que són les avantatges i inconvenients de la deslocalització empresarial pel país de sortida d'empreses (o part de la seva producció)?
8.I pel país que rep aquestes empreses (o part de la seva producció)?Fins aquí el blog a publicar com a tard el 19 d'Octubre a les 23.59h
9. Llegeix-te aquest article (http://www.baquia.com/noticias.php?id=13813) i contesta de forma personal i individual: (aquesta pregunta no forma part de la nota del blog, és una nota independent, entregar en paper el 22 d'Octubre)
9.1. Segons l'autor de l'article, totes les empreses que deslocalitzen triomfen? Per què?
9.2. Explica que significa l'estratègia de 'deslocalització inversa' de Toyota. Els hi ha anat bé? Quina conclusió en treus?
9.3 Segons l'article, les PIMES poden internacionalitzar-se? Raona-la resposta
9.4 Pel que has llegit en l'article, quina diferència hi ha entre deslocalització i internacionalització?
Per aprofundir: (si us ha interessat prou el tema podeu llegir aquest dos nous articles)
http://baquia.com/noticia/relacionada/13154/1/los-siete-pecados-capitales-de-la-deslocalizacion-i/http://www.baquia.com/noticias.php?id=13169&tit=los_siete_pecados_capitales_de_la_deslocalizacion_%28y_ii%29
deslocalització seria fixar alguna cosa fora d'uns límits determinats. Això, aplicat al món empresarial, podria significar fixar les empreses fora dels límits d'un determinat país, treure aquestes empreses d'un país concret.
-tipus:
Internalizada la producció està en mans d'una empresa filial d'altre país; es tracta d'una "deslocalització intreaempresarial" que també es denomina captiva. Així, doncs, es crearien filials de l'empresa pròpia en l'estranger.
Externalitzada la producció es subcontrata a altra empresa estrangera; es denomina "deslocalització subcontratada". És a dir, es tracta de la subcontractació (outsourcing) d'un servei a altra empresa o proveïdor.
2.Quines són les causes d'aquesta deslocalització?
Les empreses aconsegueixen així millorar la seva competitivitat en el mercat, ja que els costos de producció són inferiors i poden, disminuir el preu de venda dels seus productes, o incrementar el marge de benefici empresarial.
3.A qui creus que beneficia la deslocalització empresarial?
La deslocalització es utilitzada per millorar la seva competivitat en el mercat, per tant aquest canvi es degut a que l'empresaria busca un major rendiment i benefici per a ell i la seva empresa.
4.Les empreses que deslocalitzen, a quins països van principalment? Per què?
Les empreses que es deslocalitzen normalment van a paisos on la mà d'obra és mes barata i pertant el benefici obtingut per l'empresari és major.
5.Quins són els sectors que més deslocalitzen?
Textils, empresas de telefonia, de coches, de bebidas, ( cocacola, fanta etc..)
6.Creus que les ampliacions de la UE (cada cop amb més països membres) afecten a Espanya en termes de deslocalització? Raona la resposta.
7.Per tot el que has pogut llegir per internet i altres, quines creus que són les avantatges i inconvenients de la deslocalització empresarial pel país de sortida d'empreses (o part de la seva producció)?
8.I pel país que rep aquestes empreses (o part de la seva producció)?Fins aquí el blog a publicar com a tard el 19 d'Octubre a les 23.59h
9. Llegeix-te aquest article (http://www.baquia.com/noticias.php?id=13813) i contesta de forma personal i individual: (aquesta pregunta no forma part de la nota del blog, és una nota independent, entregar en paper el 22 d'Octubre)
9.1. Segons l'autor de l'article, totes les empreses que deslocalitzen triomfen? Per què?
9.2. Explica que significa l'estratègia de 'deslocalització inversa' de Toyota. Els hi ha anat bé? Quina conclusió en treus?
9.3 Segons l'article, les PIMES poden internacionalitzar-se? Raona-la resposta
9.4 Pel que has llegit en l'article, quina diferència hi ha entre deslocalització i internacionalització?
Per aprofundir: (si us ha interessat prou el tema podeu llegir aquest dos nous articles)
http://baquia.com/noticia/relacionada/13154/1/los-siete-pecados-capitales-de-la-deslocalizacion-i/http://www.baquia.com/noticias.php?id=13169&tit=los_siete_pecados_capitales_de_la_deslocalizacion_%28y_ii%29
dissabte, 11 d’octubre del 2008
LA SOSTENIBILITA EMPRESARIAL
1.Què és el desenvolupament sostenible?
S'entén per desenvolupament sostenible aquell tipus de desenvolupament que és capaç de satisfer les necessitats actuals sense comprometre els recursos i possibilitats de les futures generacions. Intuïtivament una activitat sostenible és aquella que es pot mantenir. Per exemple, tallar arbres d'un bosc assegurant la repoblació és una activitat sostenible. Per contra, consumir petroli no és sostenible amb els coneixements actuals, ja que no es coneix cap sistema per crear petroli a partir de la biomassa. Avui sabem que una bona part d'activitats humanes no són sostenibles a mig i llarg termini tal com avui estan plantejades.
Altres definicions:
D. Pearce, A. Markandya i E.B. Barbieren
una societat sostenible no hi ha d'haver:
-un declivi no raonable de qualsevol recurs
-un dany significatiu als sistemes naturals
-un declivi significatiu de l'estabilitat social
H. Daly.
-Els recursos no s'han d'utilitzar a un ritme superior al del seu ritme de regeneració.
-No s'emeten contaminants a un ritme superior al que el sistema natural és capaç d'absorbir o neutralitzar.
-Els recursos no renovables s'han d'utilitzar a un ritme més baix que el que el capital humà creat pugui reemplaçar al capital natural perdut. Concretant aquesta definició en un cas pràctic, el dels combustibles fòssils, això vol dir que cal utilitzar una part de l'energia alliberada en crear sistemes d'estalvi d'energia o sistemes per a fer possible l'ús d'energies renovables que proporcionin la mateixa quantitat d'energia que el combustible fòssil consumit.
2.Què és la sostenibilitat empresarial?
la sostenibilitat empresarial, es refereix a l'equilibri que hi ha entre la empresa i els recursos que aquesta utilitza o interactua per a realitzar el seu treball.
3.Explica la trascendència d'actuar en sostenibilitat o sense sostenibilitat.
Una empresa que actua amb sostenibilitat empresarial, és una empresa que creix i es desenvolupa de manera que aquesta no altera el medi que l'envolta. Una empresa que no actua amb sostenibilitat, pot causar danys que poden perjudicar les futures generacions.
5.En quin informe és formalitza per primera vegada el concepte de desenvolupament sostenible? Qui l'elabora?
En el primer document de la Comissió “Marc conceptual de la responsabilitat corporativa” es tracta de forma breu el tema de l'estratègia empresarial i la seva relació amb la responsabilitat social. Així, s'afirma que l'adreça estratègica orientada a la satisfacció de necessitats diverses, de vegades contraposades, dels diferents grups d'interès introduïx factors diferencials d'innovació, que desenvolupats adequadament amb els aspectes de direcció i gestió, atorguen a l'empresa un avantatge competitiu sostenible.
La Comissió d'Organització i Sistemes en el document nombre 9 sobre “Estratègia Empresarial” analitza les diferents dinàmiques del procés estratègic en l'empresa. Aquest procés de formació de l'estratègia, de la gestió de la qual s'ocupa l'adreça estratègica, es compon d'una sèrie d'etapes que, en funció de les circumstàncies específiques de cada empresa, del seu sector d'activitat i de l'entorn en el qual actua, s'ordenaran i desenvoluparan d'una o altra forma. Aquestes etapes identificades en el document, serien: el pensament estratègic, l'anàlisi estratègica, la formulació estratègica, i la programació, implantació i control de l'estratègia.
Quan es va realitzar aquest document d'estratègia en l'any 1999 no es van tenir en consideració els aspectes de responsabilitat social. No obstant això, en aquests moments sembla oportú relacionar ambdós aspectes incorporant en el model recollit en el document de la Comissió d'Organització i Sistemes, que en altres àmbits manté totalment la seva vigència, l'enfocament pluralista de l'empresa o stakeholder, recollit en els documents de la Comissió de Responsabilitat Social
6.En 1992, en la segona 'Cumbre de la Tierra' a Rio de Janeiro es redefineix el concepte desenvolupament sostenible basat en tres grans pilars, quins són?
La Conferència de Nacions Unides sobre el Medi ambient i el Desenvolupament, també coneguda com el Cim de la Terra, va anar un cim internacional que va tenir lloc a Rio de Janeiro (ciutat) (Brasil) del 3 de juny al 14 de juny de 1992. Va ser una conferència sense precedents en l'àmbit de les Nacions Unides, tant en grandària com en abast dels seus motius.
Els temes tractats incloïen:
- escrutini sistemàtic de patrons de producció
- especialment de la producció de components tòxics com plom en la gasolina, residus contaminants, etc.
- fonts alternatives d'energia per a reemplaçar l'ús de combustibles fòssils, vinculats al canvi climàtic global - suport al transport públic per a reduir les emissions dels vehicles, la congestió en les ciutats i els problemes de salut causador per la pol·lució
- la creixent escassetat d'aigua
7.Què és l'Agenda21?
L’Agenda 21 no és només un conjunt de recomanacions per conservar el medi, estalviar aigua, reduir la producció de residus i la contaminació o utilitzar millor l’energia. L’Agenda 21 és un document que proposa també actuacions concretes per combatre la pobresa i la fam, canviar els models de consum dels ciutadans, protegir la salut humana, millorar la situació de la dona en el món, fomentar la cooperació i la solidaritat internacional, fer un més bon ús de la terra o garantir el futur dels nens i els joves.
Secció I. Dimensions socials i econòmiques
2 . Cooperació internacional per a accelerar el desenvolupament sostenible dels països en deserrollo i polítiques internes connexes
3 . Lluita contra la pobresa
4. Evolució de les modalitats de consum
5. Dinàmica demogràfica i sostenibilitat
6. Protecció i foment de la salut humana
7. Foment del desenvolupament sostenible dels assentaments humans
8. Integració del medi ambient i el desenvolupament en l'adopció de decisions
Secció II. Conservació i gestió dels recursos per al desenvolupament
9 . Protecció de l'atmosfera
10. Enfocament integrat de la planificació i l'ordenació dels recursos de terres
11. Lluita contra la desforestació
12. Ordenació dels ecosistemes fràgils: lluita contra la desertificación i la sequera
13. Ordenació dels ecosistemes fràgils: desenvolupament sostenible de les zones de muntanya
14. Foment de l'agricultura i del desenvolupament rural sostenible
15. Conservació de la diversitat biològica
16. Gestió ecològicament racional de la biotecnologia
17. Protecció dels oceans i dels mars de tot tipus, inclosos els mars tancats i semicerrados, i de les zones costaneres, i protecció, utilització racional i desenvolupament dels seus recursos vius
18. Protecció de la qualitat i el subministrament dels recursos d'aigua dolça: aplicació de criteris integrats per a l'aprofitament, ordenació i ús dels recursos d'aigua dolça
19. Gestió ecològicament racional dels productes quimicos tòxics, inclosa la prevenció del tràfic internacional il·lícit de productes tòxics i perillosos
20. Gestió ecològicament racional de les deixalles perilloses, inclosa la prevenció del trafico internacional ilicito de deixalles perilloses
21. Gestió ecológicomente racional de les deixalles sòlides i qüestions relacionades amb les aigües cloacoles
22. Gestió innòcua i ecològicament racional de les deixalles radioactives
Secció III. Enfortiment del paper dels grups principals
23. Preàmbul
24. Mesures mundials en favor de la dona per a assolir un desenvolupament sostenible i equitatiu
25. La infància i la joventut en el desenvolupament sostenible
26. Reconeixement i enfortiment del paper de les poblacions indígenes i les seves comunitats
27. Enfortiment del paper de les organitzacions no governamental: associades en la busqueda d'un desenvolupament sostenible
28. Iniciatives de les autoritats locals en suport del Programa 21.
29. Enfortiment del paper dels treballadors i els seus sindicats
30. Enfortiment del paper del comerç i la indústria
31. La comunitat científica i tecnològica
32. Enfortiment del paper dels agricultors
Secció IV. Mitjans d'execució
33. Recursos i mecanismes de finançament
34. Transferència de tecnologia ecològicament racional, cooperació i augment de la capacitat
35. La ciència pora el desenvolupament sostenible
36. Foment de l'educació, la capacitació i la presa de consciència
37. Mecanismes nacionals i cooperació internacional pora augmentar la capacitat nacional en els països en desenvolupament
38. Arranjaments institucionals internacionals
39. Instruments i mecanismes jurídics internacionals
40. Informació per a l'adopció de decisions
8.Què és el 'protocolo de Kioto'?Quins països creus que s'apropen més al desenvolupament sostenible, o lluiten per apropar-s'hi i quins no?Per quines raons?Quin objectiu va tenir la 'Cumbre de Bali'?
-El Protocol de Kyoto és un conveni internacional per la prevenció del canvi climàtic, auspiciat per l'ONU dins de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC) i signat el 2002 per la Unió Europea, que té com a objectiu que els països industrialitzats redueixin les seves emissions un 8 % per sota del volum del 1990, ja que els que estan en vies de desenvolupament no tenen cap restricció, com es el cas de la Xina, l'Ìndia, o el Brasil, per citar-ne els més contaminants. El seu nom formal en anglès es Kyoto Protocol To the United Nations Framework Convention on Climate Change.
L'11 de desembre de 1997, els països industrialitzats es comprometeren en la ciutat de Kyoto a executar un conjunt de mesures per reduir els gasos d'efecte hivernacle. Els governs signataris pactaren reduir en un 5,2 % de mitjana de les emissions contaminants entre 2008 i el 2012, prenent com a referència els nivells del 1990. L'acord va entrar en vigor el 16 de febrer de 2005 després de la ratificació per part de Rússia el 18 de novembre del 2004.L'objectiu principal es lluitar contra els efectes del canvi climàtic. Segons les xifres de la ONU, es preveu que la temperatura mitjana de la superfície del planeta augmenti entre 1,4 i 5,8 ºC d'aquí al 2100, encara que els hiverns siguin més freds i violents. Això es coneix com a escalfament global. "Aquests canvis repercutiran greument en l'ecosistema i en les nostres economies", senyala la Comissió Europea sobre Kyoto.
El compromís serà d'obligatori compliment quan ho ratifiquin els països industrialitzats responsables d'almenys, un 55 % de les emissions de CO2. Amb la ratificació de Rússia el març del 2005, després d'aconseguir que la UE pagui la reconversió industrial russa, així com la modernització de les seves instal·lacions, en especial les petrolieres, el protocol ha entrat en vigor.
- jo penso, que els països que més s'apropen al protocol de kioto són tots el paisos de la Unió Europea. Per altra banda, el govern dels Estats Units es nega totalment a cumplir el protocol de kioto. La reducció d'aquestes emisions, pot suposar una forta pressió entre polìtics i grans empreses, ja que les grans empreses tenen una gran influència sobre aquests.
-Representants de 190 països busquen des d'avui en la illa indonèsia de Bali un protocol contra el canvi climàtic que substitueixi al de Kioto quan aquest expiri en 2012. Segons el secretari de l'ONU sobre Canvi Climàtic, Yvo de Boer, el cim ha començat de forma "molt encoratjadora", ja que s'han aconseguit dos acords per al desenvolupament en el futur d'aquest nou protocol. D'una banda, s'ha creat un grup especial per a buscar la manera de continuar les converses durant els pròxims dos anys per a implicar de forma més intensa en la lluita contra el canvi climàtic a EE UU i altres països emergents com Xina i Índia. A més, s'ha acordat estudiar com transferir tecnologia als països en desenvolupament de manera que puguin fer-lo contaminant- ho.
9.Creus que la no sostenibilitat afecta a les generacions futures?Raona la resposta.
Obviament, la no sostenibilitat comporta i comportarà la degradacio d'aquest planeta. El nostre entorn i ecosistemes es veuen actualment afectats per culpa de la contaminació de les empreses que no seguiexen una bona sostenibilitat empresarial. En consequència, aquests canvis afectaran de manera directa a les futures generacions.
10.La Generalitat de Catalunya contempla algun pla sobre el desenvolupament sostenible?Posa-hi el link
http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.342fe4355e0205d607d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=468e418ee76ec110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD
11.I l'Estat Espanyol?Posa-hi el link.
http://www.ecodes.org/pages/areas/rsc/transparencia.asp
-Fundación Ecología y Desarrollo es, desde abril de 2002, miembro del Stakeholder Council de Global Reporting Initiative, y la primera organización española presente en el mismo. Este consejo, compuesto por organizaciones académicas, empresariales y sociales de primer nivel, es el órgano de decisión política de Global Reporting Initiative y entre sus obligaciones está la de difundir, e incrementar la aceptación y credibilidad del reporting de sostenibilidad entre el tejido social y empresarial de su zona de influencia.
-Fundación Ecología y Desarrollo colabora, en cumplimiento de las obligaciones mencionadas, con organizaciones interesadas en la elaboración de memorias de sostenibilidad mediante el estándar proporcionado por Global Reporting Initiative.
12.Indica les fonts d'on has tret la informació.
-google - viquipedia -www.elpais.com -www.navactiva.com -www.ub.es
-wiquipedia - www.gencat.cat -www.aeca.es -www.rrhhmagazine.com
13.Afegeix 3 links on trobem més aportacions respecte aquest tema.
www.oie.govern.ad/ca/node/660
http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/desenvolupament_sostenible/inici.jsp
http://www.grupimedes.com/
S'entén per desenvolupament sostenible aquell tipus de desenvolupament que és capaç de satisfer les necessitats actuals sense comprometre els recursos i possibilitats de les futures generacions. Intuïtivament una activitat sostenible és aquella que es pot mantenir. Per exemple, tallar arbres d'un bosc assegurant la repoblació és una activitat sostenible. Per contra, consumir petroli no és sostenible amb els coneixements actuals, ja que no es coneix cap sistema per crear petroli a partir de la biomassa. Avui sabem que una bona part d'activitats humanes no són sostenibles a mig i llarg termini tal com avui estan plantejades.
Altres definicions:
D. Pearce, A. Markandya i E.B. Barbieren
una societat sostenible no hi ha d'haver:
-un declivi no raonable de qualsevol recurs
-un dany significatiu als sistemes naturals
-un declivi significatiu de l'estabilitat social
H. Daly.
-Els recursos no s'han d'utilitzar a un ritme superior al del seu ritme de regeneració.
-No s'emeten contaminants a un ritme superior al que el sistema natural és capaç d'absorbir o neutralitzar.
-Els recursos no renovables s'han d'utilitzar a un ritme més baix que el que el capital humà creat pugui reemplaçar al capital natural perdut. Concretant aquesta definició en un cas pràctic, el dels combustibles fòssils, això vol dir que cal utilitzar una part de l'energia alliberada en crear sistemes d'estalvi d'energia o sistemes per a fer possible l'ús d'energies renovables que proporcionin la mateixa quantitat d'energia que el combustible fòssil consumit.
2.Què és la sostenibilitat empresarial?
la sostenibilitat empresarial, es refereix a l'equilibri que hi ha entre la empresa i els recursos que aquesta utilitza o interactua per a realitzar el seu treball.
3.Explica la trascendència d'actuar en sostenibilitat o sense sostenibilitat.
Una empresa que actua amb sostenibilitat empresarial, és una empresa que creix i es desenvolupa de manera que aquesta no altera el medi que l'envolta. Una empresa que no actua amb sostenibilitat, pot causar danys que poden perjudicar les futures generacions.
5.En quin informe és formalitza per primera vegada el concepte de desenvolupament sostenible? Qui l'elabora?
En el primer document de la Comissió “Marc conceptual de la responsabilitat corporativa” es tracta de forma breu el tema de l'estratègia empresarial i la seva relació amb la responsabilitat social. Així, s'afirma que l'adreça estratègica orientada a la satisfacció de necessitats diverses, de vegades contraposades, dels diferents grups d'interès introduïx factors diferencials d'innovació, que desenvolupats adequadament amb els aspectes de direcció i gestió, atorguen a l'empresa un avantatge competitiu sostenible.
La Comissió d'Organització i Sistemes en el document nombre 9 sobre “Estratègia Empresarial” analitza les diferents dinàmiques del procés estratègic en l'empresa. Aquest procés de formació de l'estratègia, de la gestió de la qual s'ocupa l'adreça estratègica, es compon d'una sèrie d'etapes que, en funció de les circumstàncies específiques de cada empresa, del seu sector d'activitat i de l'entorn en el qual actua, s'ordenaran i desenvoluparan d'una o altra forma. Aquestes etapes identificades en el document, serien: el pensament estratègic, l'anàlisi estratègica, la formulació estratègica, i la programació, implantació i control de l'estratègia.
Quan es va realitzar aquest document d'estratègia en l'any 1999 no es van tenir en consideració els aspectes de responsabilitat social. No obstant això, en aquests moments sembla oportú relacionar ambdós aspectes incorporant en el model recollit en el document de la Comissió d'Organització i Sistemes, que en altres àmbits manté totalment la seva vigència, l'enfocament pluralista de l'empresa o stakeholder, recollit en els documents de la Comissió de Responsabilitat Social
6.En 1992, en la segona 'Cumbre de la Tierra' a Rio de Janeiro es redefineix el concepte desenvolupament sostenible basat en tres grans pilars, quins són?
La Conferència de Nacions Unides sobre el Medi ambient i el Desenvolupament, també coneguda com el Cim de la Terra, va anar un cim internacional que va tenir lloc a Rio de Janeiro (ciutat) (Brasil) del 3 de juny al 14 de juny de 1992. Va ser una conferència sense precedents en l'àmbit de les Nacions Unides, tant en grandària com en abast dels seus motius.
Els temes tractats incloïen:
- escrutini sistemàtic de patrons de producció
- especialment de la producció de components tòxics com plom en la gasolina, residus contaminants, etc.
- fonts alternatives d'energia per a reemplaçar l'ús de combustibles fòssils, vinculats al canvi climàtic global - suport al transport públic per a reduir les emissions dels vehicles, la congestió en les ciutats i els problemes de salut causador per la pol·lució
- la creixent escassetat d'aigua
7.Què és l'Agenda21?
L’Agenda 21 no és només un conjunt de recomanacions per conservar el medi, estalviar aigua, reduir la producció de residus i la contaminació o utilitzar millor l’energia. L’Agenda 21 és un document que proposa també actuacions concretes per combatre la pobresa i la fam, canviar els models de consum dels ciutadans, protegir la salut humana, millorar la situació de la dona en el món, fomentar la cooperació i la solidaritat internacional, fer un més bon ús de la terra o garantir el futur dels nens i els joves.
Secció I. Dimensions socials i econòmiques
2 . Cooperació internacional per a accelerar el desenvolupament sostenible dels països en deserrollo i polítiques internes connexes
3 . Lluita contra la pobresa
4. Evolució de les modalitats de consum
5. Dinàmica demogràfica i sostenibilitat
6. Protecció i foment de la salut humana
7. Foment del desenvolupament sostenible dels assentaments humans
8. Integració del medi ambient i el desenvolupament en l'adopció de decisions
Secció II. Conservació i gestió dels recursos per al desenvolupament
9 . Protecció de l'atmosfera
10. Enfocament integrat de la planificació i l'ordenació dels recursos de terres
11. Lluita contra la desforestació
12. Ordenació dels ecosistemes fràgils: lluita contra la desertificación i la sequera
13. Ordenació dels ecosistemes fràgils: desenvolupament sostenible de les zones de muntanya
14. Foment de l'agricultura i del desenvolupament rural sostenible
15. Conservació de la diversitat biològica
16. Gestió ecològicament racional de la biotecnologia
17. Protecció dels oceans i dels mars de tot tipus, inclosos els mars tancats i semicerrados, i de les zones costaneres, i protecció, utilització racional i desenvolupament dels seus recursos vius
18. Protecció de la qualitat i el subministrament dels recursos d'aigua dolça: aplicació de criteris integrats per a l'aprofitament, ordenació i ús dels recursos d'aigua dolça
19. Gestió ecològicament racional dels productes quimicos tòxics, inclosa la prevenció del tràfic internacional il·lícit de productes tòxics i perillosos
20. Gestió ecològicament racional de les deixalles perilloses, inclosa la prevenció del trafico internacional ilicito de deixalles perilloses
21. Gestió ecológicomente racional de les deixalles sòlides i qüestions relacionades amb les aigües cloacoles
22. Gestió innòcua i ecològicament racional de les deixalles radioactives
Secció III. Enfortiment del paper dels grups principals
23. Preàmbul
24. Mesures mundials en favor de la dona per a assolir un desenvolupament sostenible i equitatiu
25. La infància i la joventut en el desenvolupament sostenible
26. Reconeixement i enfortiment del paper de les poblacions indígenes i les seves comunitats
27. Enfortiment del paper de les organitzacions no governamental: associades en la busqueda d'un desenvolupament sostenible
28. Iniciatives de les autoritats locals en suport del Programa 21.
29. Enfortiment del paper dels treballadors i els seus sindicats
30. Enfortiment del paper del comerç i la indústria
31. La comunitat científica i tecnològica
32. Enfortiment del paper dels agricultors
Secció IV. Mitjans d'execució
33. Recursos i mecanismes de finançament
34. Transferència de tecnologia ecològicament racional, cooperació i augment de la capacitat
35. La ciència pora el desenvolupament sostenible
36. Foment de l'educació, la capacitació i la presa de consciència
37. Mecanismes nacionals i cooperació internacional pora augmentar la capacitat nacional en els països en desenvolupament
38. Arranjaments institucionals internacionals
39. Instruments i mecanismes jurídics internacionals
40. Informació per a l'adopció de decisions
8.Què és el 'protocolo de Kioto'?Quins països creus que s'apropen més al desenvolupament sostenible, o lluiten per apropar-s'hi i quins no?Per quines raons?Quin objectiu va tenir la 'Cumbre de Bali'?
-El Protocol de Kyoto és un conveni internacional per la prevenció del canvi climàtic, auspiciat per l'ONU dins de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC) i signat el 2002 per la Unió Europea, que té com a objectiu que els països industrialitzats redueixin les seves emissions un 8 % per sota del volum del 1990, ja que els que estan en vies de desenvolupament no tenen cap restricció, com es el cas de la Xina, l'Ìndia, o el Brasil, per citar-ne els més contaminants. El seu nom formal en anglès es Kyoto Protocol To the United Nations Framework Convention on Climate Change.
L'11 de desembre de 1997, els països industrialitzats es comprometeren en la ciutat de Kyoto a executar un conjunt de mesures per reduir els gasos d'efecte hivernacle. Els governs signataris pactaren reduir en un 5,2 % de mitjana de les emissions contaminants entre 2008 i el 2012, prenent com a referència els nivells del 1990. L'acord va entrar en vigor el 16 de febrer de 2005 després de la ratificació per part de Rússia el 18 de novembre del 2004.L'objectiu principal es lluitar contra els efectes del canvi climàtic. Segons les xifres de la ONU, es preveu que la temperatura mitjana de la superfície del planeta augmenti entre 1,4 i 5,8 ºC d'aquí al 2100, encara que els hiverns siguin més freds i violents. Això es coneix com a escalfament global. "Aquests canvis repercutiran greument en l'ecosistema i en les nostres economies", senyala la Comissió Europea sobre Kyoto.
El compromís serà d'obligatori compliment quan ho ratifiquin els països industrialitzats responsables d'almenys, un 55 % de les emissions de CO2. Amb la ratificació de Rússia el març del 2005, després d'aconseguir que la UE pagui la reconversió industrial russa, així com la modernització de les seves instal·lacions, en especial les petrolieres, el protocol ha entrat en vigor.
- jo penso, que els països que més s'apropen al protocol de kioto són tots el paisos de la Unió Europea. Per altra banda, el govern dels Estats Units es nega totalment a cumplir el protocol de kioto. La reducció d'aquestes emisions, pot suposar una forta pressió entre polìtics i grans empreses, ja que les grans empreses tenen una gran influència sobre aquests.
-Representants de 190 països busquen des d'avui en la illa indonèsia de Bali un protocol contra el canvi climàtic que substitueixi al de Kioto quan aquest expiri en 2012. Segons el secretari de l'ONU sobre Canvi Climàtic, Yvo de Boer, el cim ha començat de forma "molt encoratjadora", ja que s'han aconseguit dos acords per al desenvolupament en el futur d'aquest nou protocol. D'una banda, s'ha creat un grup especial per a buscar la manera de continuar les converses durant els pròxims dos anys per a implicar de forma més intensa en la lluita contra el canvi climàtic a EE UU i altres països emergents com Xina i Índia. A més, s'ha acordat estudiar com transferir tecnologia als països en desenvolupament de manera que puguin fer-lo contaminant- ho.
9.Creus que la no sostenibilitat afecta a les generacions futures?Raona la resposta.
Obviament, la no sostenibilitat comporta i comportarà la degradacio d'aquest planeta. El nostre entorn i ecosistemes es veuen actualment afectats per culpa de la contaminació de les empreses que no seguiexen una bona sostenibilitat empresarial. En consequència, aquests canvis afectaran de manera directa a les futures generacions.
10.La Generalitat de Catalunya contempla algun pla sobre el desenvolupament sostenible?Posa-hi el link
http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.342fe4355e0205d607d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=468e418ee76ec110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD
11.I l'Estat Espanyol?Posa-hi el link.
http://www.ecodes.org/pages/areas/rsc/transparencia.asp
-Fundación Ecología y Desarrollo es, desde abril de 2002, miembro del Stakeholder Council de Global Reporting Initiative, y la primera organización española presente en el mismo. Este consejo, compuesto por organizaciones académicas, empresariales y sociales de primer nivel, es el órgano de decisión política de Global Reporting Initiative y entre sus obligaciones está la de difundir, e incrementar la aceptación y credibilidad del reporting de sostenibilidad entre el tejido social y empresarial de su zona de influencia.
-Fundación Ecología y Desarrollo colabora, en cumplimiento de las obligaciones mencionadas, con organizaciones interesadas en la elaboración de memorias de sostenibilidad mediante el estándar proporcionado por Global Reporting Initiative.
12.Indica les fonts d'on has tret la informació.
-google - viquipedia -www.elpais.com -www.navactiva.com -www.ub.es
-wiquipedia - www.gencat.cat -www.aeca.es -www.rrhhmagazine.com
13.Afegeix 3 links on trobem més aportacions respecte aquest tema.
www.oie.govern.ad/ca/node/660
http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/desenvolupament_sostenible/inici.jsp
http://www.grupimedes.com/
divendres, 3 d’octubre del 2008
La RSC y las empresas
La responsabilidad social corporativa (RSC), también llamada responsabilidad social empresarial (RSE), puede definirse como la contribución activa y voluntaria al mejoramiento social, económico y ambiental por parte de las empresas, generalmente con el objetivo de mejorar su situación competitiva y valorativa y su valor añadido.Una empresa actúa d’acuerdo con’l ética empresarial cuando, además de generar riqueza (valor añadido) y de velar por su continuidad, lo hace con actitudes y maneras que garantizan una misión en qué los valores y los objetivos prioritarios son:
1 Considerar que el más importante son las personas
2 Promover la integridad, l’honestidad y la justicia
3 Cumplir con rigor y puntualidad los compromisos
4 Mantener una comunicación y una información transparente y verídica
5 Superar los mínimos que exige la legislación
6 Realizar publicidad comercial verídica y responsable
7 Respetar y defender los derechos humanos
8 Observar el máximo compromiso con’l en torno
9 Asegurar la continuidad de l’emprendida
10 Crear riqueza suficiente
1 Considerar que el más importante son las personas
2 Promover la integridad, l’honestidad y la justicia
3 Cumplir con rigor y puntualidad los compromisos
4 Mantener una comunicación y una información transparente y verídica
5 Superar los mínimos que exige la legislación
6 Realizar publicidad comercial verídica y responsable
7 Respetar y defender los derechos humanos
8 Observar el máximo compromiso con’l en torno
9 Asegurar la continuidad de l’emprendida
10 Crear riqueza suficiente
Webs de empresas
MICHELIN:http://www.michelin.es/es/front/affich.jsp?codeRubrique=1011
Michelin se siente muy cercano a esa problemática y trata de aportar soluciones en la medida de sus posibilidades. Como fabricante mundial de productos que se basan, en su mayor parte, en materias primas naturales (el caucho), Michelin es consciente de sus responsabilidades. Por ello, aplica, en todo el mundo, los principios del desarrollo sostenible, en los aspectos ecológicos, económicos y sociales.
CORREOS:http://www.correos.es/comun/informacionCorporativa/1006-AccionS.aspOrganización de fiestas infantiles, envío de material de escritura a países con carencias, cursos para inmigrantes, son los ejemplos más significativos de las múltiples acciones solidarias en las que Correos participa.Correos reparte sonrisas a los niños.
IBM:http://www-05.ibm.com/es/ibm/ibmgives/
El principal compromiso de IBM:la educación IBM considera prioritaria la educación dentro de sus acciones filantrópicas. Los programas corporativos pretenden dar solución a determinados problemas educativos mediante soluciones que emplean las más avanzadas tecnologías de la información y en los que se aplica la capacidad de IBM. Nuestros programas ayudan en los cambios en el sistema educativo gracias a la colaboración con diferentes Instituciones.
MRW:http://www.mrw.es/es/as/associal.asp?menu=6&campana=0
Presentamos nuestros planes, que con la misma calidad que todos nuestros servicios, son gratuitos o con importantes descuentos para ayudar o colaborar en el desarrollo de nuestra sociedad.Las personas que componemos MRW, actualmente más de 10.000, en más de 800 Franquicias, nos sentimos reconfortados por realizar estas acciones con nuestro trabajo cotidiano.
SEAT:http://www.seat.es/es/generator/su/es/SEAT/site/compania/main.html
En SEAT nos gusta pensar que más que producir vehículos, estamos difundiendo una nueva filosofía de conducción. ¡Y es algo de lo que nos enorgullecemos! Gracias a nuestra juventud y a una historia con carácter, disponemos de una personalidad extrovertida que nos permite producir automóviles nada convencionales que encarnan nuestro espíritu: ¡Sin miedo! ¡Vivir para ganar!
BBVA:https://www.bbva.es/TLBS/tlbs/jsp/esp/conozcan/grupbbva/index.jsp
El objetivo es común: unir todas las fortalezas para establecer relaciones duraderas con clientes cada día más satisfechos en España, en México y en todos los países de América, de Europa, y otros en los que está presente.CAPRABO:http://www.caprabo.com/coneix/coneix.htmlCaprabo amb al mediambient y caprabo amb la familia
AIGUA DE RIBES:http://www.aiguaderibes.com/unicef.html
Agua de ribes se preucupa por los niños del tercer mundo, poreso recauda dinero para enviar productos.
IKEA:
Michelin se siente muy cercano a esa problemática y trata de aportar soluciones en la medida de sus posibilidades. Como fabricante mundial de productos que se basan, en su mayor parte, en materias primas naturales (el caucho), Michelin es consciente de sus responsabilidades. Por ello, aplica, en todo el mundo, los principios del desarrollo sostenible, en los aspectos ecológicos, económicos y sociales.
CORREOS:http://www.correos.es/comun/informacionCorporativa/1006-AccionS.aspOrganización de fiestas infantiles, envío de material de escritura a países con carencias, cursos para inmigrantes, son los ejemplos más significativos de las múltiples acciones solidarias en las que Correos participa.Correos reparte sonrisas a los niños.
IBM:http://www-05.ibm.com/es/ibm/ibmgives/
El principal compromiso de IBM:la educación IBM considera prioritaria la educación dentro de sus acciones filantrópicas. Los programas corporativos pretenden dar solución a determinados problemas educativos mediante soluciones que emplean las más avanzadas tecnologías de la información y en los que se aplica la capacidad de IBM. Nuestros programas ayudan en los cambios en el sistema educativo gracias a la colaboración con diferentes Instituciones.
MRW:http://www.mrw.es/es/as/associal.asp?menu=6&campana=0
Presentamos nuestros planes, que con la misma calidad que todos nuestros servicios, son gratuitos o con importantes descuentos para ayudar o colaborar en el desarrollo de nuestra sociedad.Las personas que componemos MRW, actualmente más de 10.000, en más de 800 Franquicias, nos sentimos reconfortados por realizar estas acciones con nuestro trabajo cotidiano.
SEAT:http://www.seat.es/es/generator/su/es/SEAT/site/compania/main.html
En SEAT nos gusta pensar que más que producir vehículos, estamos difundiendo una nueva filosofía de conducción. ¡Y es algo de lo que nos enorgullecemos! Gracias a nuestra juventud y a una historia con carácter, disponemos de una personalidad extrovertida que nos permite producir automóviles nada convencionales que encarnan nuestro espíritu: ¡Sin miedo! ¡Vivir para ganar!
BBVA:https://www.bbva.es/TLBS/tlbs/jsp/esp/conozcan/grupbbva/index.jsp
El objetivo es común: unir todas las fortalezas para establecer relaciones duraderas con clientes cada día más satisfechos en España, en México y en todos los países de América, de Europa, y otros en los que está presente.CAPRABO:http://www.caprabo.com/coneix/coneix.htmlCaprabo amb al mediambient y caprabo amb la familia
AIGUA DE RIBES:http://www.aiguaderibes.com/unicef.html
Agua de ribes se preucupa por los niños del tercer mundo, poreso recauda dinero para enviar productos.
IKEA:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
